El dia 5 de novembre tornarem a fer la Trobada Comarcal de Dones, ja passem per la 5ena. Aquest any torna cap a la nostra vall i més concretament al Balneari de Caldes de Boí. De ben segur que us ho passareu bé convivint per unes hores amb les dones de la nostra comarca i gaudint dels actes que ens han preparat des del Consell Comarcal i més concretament des del SIAD.
La presidenta de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf, l’activista i també liberiana Leymah Gbowee, i l’activista i periodista iemenita Tawakkul Karman. Per la seva lluita no violenta pels drets de les dones africanes.
Titular del diari "El País", us el recomano. Comentaris sobre les dones a Afganistan, República Democràtica del Congo, Pakistan, Índia, Somalia. L'enllaç: blogs.elpais.com
Avui ha mort aquesta gran dona que tant va fer per tantes i tantes dones de l'exili. Recordareu que l'Assumpta Montellà ens en va parlar en una de les "Trobades Comarcals de Dones" i que després vam anar a Elna per veure la maternitat que va fundar.
Quan estava tot sol amb la mare, a l'hivern, a la vora del foc d'una antiga casa catalana, en un poble petit i polsós, que feliç era, mare, que feliç era jo.
I sentia bramar la tempesta, i els pagesos fugir esverats, botzinant perquè la tramuntana els espolsa la closa i el blat, que feliç era, mare, que feliç era jo.
Quan a casa faltava una cosa, posant-me bufanda i abric, me n'anava corrents a buscar-la i tornava content i arraulit, que feliç era, mare, que feliç era jo.
Quan estava tot sol a la cambra i sentia els arbres cruixir i la gent que passava esverada, m'agafava fort al coixí, que feliç era, mare, que feliç era jo.
I els ocells dormien a les branques i ja es veia el cel clarejant, m'amagava darrera d'un arbre i ho mirava tot, somniant, que feliç era, mare, que feliç era jo.
Anna Martin Mayenchserà la primera dona que comandarà el cos dels Bombers de la Generalitat. substituirà Joan Rovira i serà la nova subdirectora general operativa del cos de Bombers de la Generalitat. Per primera vegada una dona comandarà un cos que compta amb un percentatge baixíssim d'aquest sexe. Anna Martín Mayench té 46 anys i és cap del servei de prevenció. És arquitecte de formació i va aprovar les oposicions d'inspectora l'any 1994. Des de llavors, sempre ha estat desenvolupant tasques de cap de guàrdia i de comandament. Per ser nomenat subdirector del cos dels Bombers cal ser inspector i el cos compta amb poc més d'una vintena d'integrants amb aquesta graduació. Extret de
La bona amiga Elena m'ha enviat uns quants suggeriments per a celebrar aquest dia tant important per a tots els catalans, n'he triat un per a desitjar-vos un BON DIA DE SANT JORDI A TOTS. , un dia d'amor i cultura.
Avui al facebook una amiga de quan anava a l'insti. a Tremp m'ha sorprés amb aquest vídeo, espero que us agradi. Realment diu molt!! Ah!! gràcies Rosa Mari
Avui 8 de març hem de recordar aquelles dones que van fer el primer pas endavant per totes nosaltres. Avui dia del color lila. Avui ""DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA""
Detecten el gen culpable de la resistència al tractament en un tipus de càncer de mama.
Investigadors de l'Institut d'Oncologia de l'hospital de la Vall d'Hebron han identificat el gen responsable de la resistència al tractament del càncer de mama més agressiu: el subtipus HER2 positiu. La troballa és el resultat d'un estudi liderat pel doctor Josep Baselga, que s'ha dut a terme en col·laboració amb el Massachusetts General Hospital de Boston. Els resultats podrien traduir-se en tractaments més eficaços i capaços d'evitar que les pacients amb aquest subtipus de càncer -l'HER2 positiu- desenvolupin resistència als tractaments actuals. Aquest gen explicaria perquè un terç de les dones amb aquest tipus de càncer de mama presenten resistència al tractament amb trastuzumab, el fàrmac més estudiat i usat en la pràctica clínica contra aquest tipus de tumors. Aquest descobriment obre ara una via per buscar algun inhibidor o bloquejador d'aquest gen i fer tractaments més eficaços contra la malaltia.
Argument de Pedra de tartera Pedra de tartera ens explica en primera persona la vida d'una dona, Conxa, que, ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista. Ambientada al Pallars, i en el període històric que va des de començaments de segle fins als anys seixanta, la vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics (l'adveniment de la República, la Guerra Civil, els primers anys del franquisme) d'una banda i, en un altre pla, per les característiques pròpies del seu entorn (la pobresa de la família, el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles, la dependència envers els oncles, després del marit i després dels fills). Extret de Obra parlada en pallarés, de la trempolina Maria Barbal
World Press Photo, fundada el 1955, és una organització independent sense ànim de lucre amb seu a Amsterdam (Paisos Baixos), coneguda per organitzar el més gran i prestigiós concurs anual de fotografia de premsa.
Aquest any la periodista sud-africana Jodi Bibier, ha obtingut el World Press Photo per la seva fotografia d'Aisha Bibi, una jove dona afgana a qui li van ser amputades les orelles i el nas per no obeir el seu marit, que la tenia en condicions d'esclavitud. La fotografia també ha obtingut el màxim reconeixement en la categoria de retrat.
Aisha Bibi, una dona de 18 anys, de la província d'Oruzgan, a l'Afganistan, va fugir de la casa del seu marit a la casa de la seva família, queixant-se del tracte violent rebut. Els talibans van arribar una nit, exigint que Bibi fora ajusticiada. Poc després, un comandant talibà va pronunciar el seu veredicte, i mentre el seu cunyat la agafava, el marit li va tallar les orelles i el nas. Aisha va ser abandonada, però més tard va ser rescatada per cooperants i militars nord-americans. Després d'un temps en un refugi per a dones a Kabul, va ser portada a Estats Units, on va ser tractada de les seves ferides i sotmesa a cirurgia reconstructiva. Aisha Bibi viu avui als EUA . Extret de wikipedia i El Pais i per saber-me més
El 6 de febrer: Dia Internacional contra la mutilació femenina.
La clitoridectomia consisteix en l'extirpació o ablació del clítoris amb medis quirúrgics rudimentaris o no, normalment acompanyada de la mutilació de part dels genitals externs femenins a fi d'evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on s'hi practica. A alguns països es fa de manera sistemàtica i rutinària, mentre que a d'altres es justifica amb fins mèdics que tercers països no consideren provats ni inevitables. Per saber-ne més
El dia 25 de gener ens van convidar a formar part de la 2ona. "Taula d'experiències associatives de dones del Pirineu de Lleida" a Sort, on juntament amb l'Associació Urgellenca de Dones de La Seu d'Urgell i l'Associació de Dones del Pallars Sobirà vam exposar les activitats que fem, els problemes que tenim, en definitiva la manera de funcionar. També ens va fer una xerrada la Nora Muntanyola, antropòloga, amb el títol “El fet de fer-nos valer” amb una llarga experiència en associacions de dones d’arreu del món. A l’acabar ens vam passar les adreces de correu per a tenir, a partir d’ara, una comunicació entre nosaltres i poder compartir les nostres maneres de fer les coses. En un territori on físicament costa de poder-nos trobar aquesta és una eina primordial. Va ser positiu trobar-nos . Tant de bo es facin més coses com aquesta
Montserrat Gatell és la nova Presidenta de l'Institut Català de les Dones. Nascuda a Sabadell l’any 1971. Llicenciada en Filologia Semítica, especialitat d’àrab, per la Universitat de Barcelona. Ha estat alcaldessa de Castellar del Vallès i assessora en temes d’igualtat i gènere a l’Associació Catalana de Municipis. Extret de www.gentcat.cat
DICCIONARI BIOGRÀFIC DE DONES És un projecte de recerca que neix amb l’objectiu de donar relleu a la contribució de les dones a l'esdevenir de la història dels territoris de parla catalana. El resultat ha estat un fons biogràfic molt variat: pageses medievals que recuperen terres a l’erm, comtesses que governen, religioses que funden monestirs, mestresses de casa que administren, reines i santes; mares que transmeten, mestres que eduquen, llevadores que ajuden a donar llum, guaridores, metgesses i hospitaleres que tenen cura de la salut; dones condemnades per bruixes, aviadores, sindicalistes, dirigents polítiques, artistes de teatre que omplien els escenaris, escriptores que ens han llegat els seus escrits, pintores, artesanes, compositores, empresàries, obreres; dones rebels, dones compromeses, activistes, feministes...