La presidenta de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf, l’activista i també liberiana Leymah Gbowee, i l’activista i periodista iemenita Tawakkul Karman. Per la seva lluita no violenta pels drets de les dones africanes.
Per saber-ne més...
La presidenta de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf, l’activista i també liberiana Leymah Gbowee, i l’activista i periodista iemenita Tawakkul Karman. Per la seva lluita no violenta pels drets de les dones africanes.
Per saber-ne més...
Titular del diari "El País", us el recomano.
Comentaris sobre les dones a Afganistan, República Democràtica del Congo, Pakistan, Índia, Somalia.
L'enllaç: blogs.elpais.com
Comentaris sobre les dones a Afganistan, República Democràtica del Congo, Pakistan, Índia, Somalia.
L'enllaç: blogs.elpais.com
Altre cop les dones de la nostra comarca tornen a sortir als diaris.
Al cap davant de les empreses de turisme rural de la nostra comarca hi ha una dona amb ganes d'aprendre i de tirar endavant el negoci.
Avui ha mort aquesta gran dona que tant va fer per tantes i tantes dones de l'exili.
Recordareu que l'Assumpta Montellà ens en va parlar en una de les "Trobades Comarcals de Dones" i que després vam anar a Elna per veure la maternitat que va fundar.
Un record per ella.
La seva biografia aquí
Recordareu que l'Assumpta Montellà ens en va parlar en una de les "Trobades Comarcals de Dones" i que després vam anar a Elna per veure la maternitat que va fundar.
Un record per ella.
La seva biografia aquí
Lourdes Beneria, nascuda a Boí, va participar al programa del canal 33 "Singulars" acompanyada per la Carmen Sarasúa.
Val la pena escoltar-les.
Val la pena escoltar-les.
19:32:00 |
Category:
Dones
|
1 comentaris
Vinga noies que tornem a marxar!!
Felicitats a totes!!
Quan estava tot sol amb la mare,
a l'hivern, a la vora del foc
d'una antiga casa catalana,
en un poble petit i polsós,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
I sentia bramar la tempesta,
i els pagesos fugir esverats,
botzinant perquè la tramuntana
els espolsa la closa i el blat,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
Quan a casa faltava una cosa,
posant-me bufanda i abric,
me n'anava corrents a buscar-la
i tornava content i arraulit,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
Quan estava tot sol a la cambra
i sentia els arbres cruixir
i la gent que passava esverada,
m'agafava fort al coixí,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
I els ocells dormien a les branques
i ja es veia el cel clarejant,
m'amagava darrera d'un arbre
i ho mirava tot, somniant,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
Lluís LLach
Quan estava tot sol amb la mare,
a l'hivern, a la vora del foc
d'una antiga casa catalana,
en un poble petit i polsós,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
I sentia bramar la tempesta,
i els pagesos fugir esverats,
botzinant perquè la tramuntana
els espolsa la closa i el blat,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
Quan a casa faltava una cosa,
posant-me bufanda i abric,
me n'anava corrents a buscar-la
i tornava content i arraulit,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
Quan estava tot sol a la cambra
i sentia els arbres cruixir
i la gent que passava esverada,
m'agafava fort al coixí,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
I els ocells dormien a les branques
i ja es veia el cel clarejant,
m'amagava darrera d'un arbre
i ho mirava tot, somniant,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
Lluís LLach
