ASSOCIACIÓ LES DONES DE LA VALL DE BOÍ

Quan jo era petita, si la memòria no em falla, no se’n menjava de carbasses, va ser anys més tard que es van començar a cuinar fent puré o crema i que la veritat estava boníssima.
Ara se’n menja tot l’any i per internet se’n troba tota mena de receptes . A veure que us sembla aquesta.
Estèticament parlant crec que la natura la tractat bé, n’hi ha de molt curioses i penso que només s’utilitzen per decoració.
També tenen els seus beneficis medicinals que els trobareu aquí



Recepta de cuina

Pastís de carbassa i canyella
Ingredients
• 150 grams de carbassa
• 4 ous
• 150 grams de sucre
• 150 grams de farina
• 75 grams d’oli de gira-sol
• sal
• 1 cullerada petita de llevat químic
• 1 cullerada petita de canyella en pols
• opcional: 50 grams de nous
Preparació
1. Preescalfar el forn a 160º
2. Pelar i ratllar la carbassa.
3. Batre els ous i el sucre fins a aconseguir una massa esponjosa.
4. Per aquest ordre, afegir la carbassa, l’oli, la farina passada pel sedàs amb el llevat, la sal, la canyella i les nous si hem escollit aquesta opció.
5. Posar la barreja en un motllo i al forn durant 1 hora.
6. Podeu acompanyar el pastís de moltes maneres: amb alguna salsa de taronja, de fruits vermells... o bé empolvorar amb xocolata en pols .

En temps antics els celtes que van arribar cap al 1200 aC a Europa i cap al 900 aC a la Península Ibèrica, eren un cert nombre de pobles interrelacionats entre ells que habitaven a Europa central.

La dona a la societat, estava molt ben considerada, ja que no hi havia el masclisme d'altres pobles de l'època, com els romans. Al contrari, les dones celtes feien el servei militar i anaven a la guerra. Eren inclús més bones a la batalla que els homes, o així ho explica Juli Cèsar, segons el qual la batalla estava perduda si hi acudien les dones celtes. Es podien casar amb qui elles desitgessin, i podien rebutjar fins i tot a prínceps i grans guerrers. Un cop casats, a la parella manava el que tenia un rang guerrer més elevat i més possessions. Com les dones celtes podien anar a la guerra i heretar terres (fins i tot tenint germans barons), hi havia matrimonis en els quals manava la dona i matrimonis en els quals manava l'home.

Va haver-hi moltes reines celtes importants, així com grans guerreres, druïdesses( o sacerdotesses, dones que van donar la seva vida als déus i que podien arribar a ser molt influents. Els romans van usar les seves suposades habilitats profètiques i els van donar la dubtosa reputació de magues, encara que realment només fossin dones que havien triat una vida religiosa)

El divorci existia en la societat celta. A més, abans del casament "per tota la vida" (ja que no s'acostumava a trencar) n'hi havia un altre que durava un any i un dia, durant el qual la parella convivia en la mateixa casa i decidia si volien casar-se per sempre o no volien renovar el matrimoni.

Estaven totalment a favor de les relacions sexuals prèvies al matrimoni, fet que astorava els romans i altres pobles que van estar en contacte amb ells.
Extret de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Celtes

He estat de vacances per la costa d'Astúries i en un carrer de la població de Castropol, tocant ja a Galícia, em vaig trobar amb un edifici i a la porta hi havia aquest rètol. Em va semblar força bé.