En temps antics els celtes que van arribar cap al 1200 aC a Europa i cap al 900 aC a la Península Ibèrica, eren un cert nombre de pobles interrelacionats entre ells que habitaven a Europa central.

La dona a la societat, estava molt ben considerada, ja que no hi havia el masclisme d'altres pobles de l'època, com els romans. Al contrari, les dones celtes feien el servei militar i anaven a la guerra. Eren inclús més bones a la batalla que els homes, o així ho explica Juli Cèsar, segons el qual la batalla estava perduda si hi acudien les dones celtes. Es podien casar amb qui elles desitgessin, i podien rebutjar fins i tot a prínceps i grans guerrers. Un cop casats, a la parella manava el que tenia un rang guerrer més elevat i més possessions. Com les dones celtes podien anar a la guerra i heretar terres (fins i tot tenint germans barons), hi havia matrimonis en els quals manava la dona i matrimonis en els quals manava l'home.

Va haver-hi moltes reines celtes importants, així com grans guerreres, druïdesses( o sacerdotesses, dones que van donar la seva vida als déus i que podien arribar a ser molt influents. Els romans van usar les seves suposades habilitats profètiques i els van donar la dubtosa reputació de magues, encara que realment només fossin dones que havien triat una vida religiosa)

El divorci existia en la societat celta. A més, abans del casament "per tota la vida" (ja que no s'acostumava a trencar) n'hi havia un altre que durava un any i un dia, durant el qual la parella convivia en la mateixa casa i decidia si volien casar-se per sempre o no volien renovar el matrimoni.

Estaven totalment a favor de les relacions sexuals prèvies al matrimoni, fet que astorava els romans i altres pobles que van estar en contacte amb ells.
Extret de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Celtes