Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dones. Mostrar tots els missatges

Aquest va ser l'últim dia de la nostra activitat més exitosa. Aquí fent l'últim moment de relax.
Homenatge a 12 poetes catalanes


El Palau Robert de Barcelona presenta, a partir del dia 7 de març, l’exposició “Dones poetes”, que homenatja 12 escriptores de poesia en llengua catalana nascudes entre els anys 1872 i 1952. La mostra, realitzada pel Grup d’Estudis de gènere: traducció, literatura història i comunicació de la Universitat de Vic (GETLIHC), té el suport de l’Institut Català de les Dones i de la Càtedra UNESCO.
Per saber-ne més...



Les hormones hi influeixen i els nivells de dolor femenins són un 20% superiors als masculins
ARA


Ja fa temps que se sap que certes malalties que provoquen dolor són més corrents entre les dones que entre els homes. Però un nou estudi de la Universitat de Stanford (EUA) apunta que, fins i tot quan els homes i les dones tenen la mateixa malaltia les dones noten més el dolor.

En diversos estudis, la puntuació mitjana del dolor de les dones era almenys un punt superior a la dels homes, la qual cosa es considera una diferència significativa des del punt de vista clínic. Per desgràcia, les dades no ens aporten cap pista que expliqui per què les dones són més sensibles al dolor.




Extret de:
Les dones són més sensibles al dolor
Fa dies que me algú me la va fer arribar i la tenia pendent de penjar

SOLO PARA MUJERES FENOMENALES

Siempre ten presente que la piel se arruga
El pelo se vuelve blanco
Los días se convierten en años
Pero lo importante no cambia
Tu fuerza y tu convicción no tienen edad
Tu espíritu es el plumero de cualquier tela de araña
Detrás de cada línea de llegada hay una de partida
Detrás de cada logro hay un desafió

Mientras estés viva siente viva
Si extrañas lo que hacías vuelve a hacerlo
No vivas de fotos amarillas…

Sigue aunque todos esperen que abandones
No dejes que se oxide el hierro que hay en ti
Haz que en vez de lástima te tengan respeto
Cuando por los años no puedas correr, trota,
Cuando no puedas trotar camina
Cuando no puedas caminar usa el bastón
¡¡¡Pero nunca te detengas!!!

MADRE TERESA DE CALCUTA

El dia 5 de novembre tornarem a fer la Trobada Comarcal de Dones, ja passem per la 5ena. Aquest any torna cap a la nostra vall i més concretament al Balneari de Caldes de Boí. De ben segur que us ho passareu bé convivint per unes hores amb les dones de la nostra comarca i gaudint dels actes que ens han preparat des del Consell Comarcal i més concretament des del SIAD.
Bona jornada per a totes!!!

La presidenta de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf, l’activista i també liberiana Leymah Gbowee, i l’activista i periodista iemenita Tawakkul Karman. Per la seva lluita no violenta pels drets de les dones africanes.

Per saber-ne més...
Titular del diari "El País", us el recomano.
Comentaris sobre les dones a Afganistan, República Democràtica del Congo, Pakistan, Índia, Somalia.
L'enllaç: blogs.elpais.com


Altre cop les dones de la nostra comarca tornen a sortir als diaris.

Al cap davant de les empreses de turisme rural de la nostra comarca hi ha una dona amb ganes d'aprendre i de tirar endavant el negoci.
Avui ha mort aquesta gran dona que tant va fer per tantes i tantes dones de l'exili.
Recordareu que l'Assumpta Montellà ens en va parlar en una de les "Trobades Comarcals de Dones" i que després vam anar a Elna per veure la maternitat que va fundar.

Un record per ella.



La seva biografia aquí
Lourdes Beneria, nascuda a Boí, va participar al programa del canal 33 "Singulars" acompanyada per la Carmen Sarasúa.
Val la pena escoltar-les.

Vinga noies que tornem a marxar!!

Felicitats a totes!!

Quan estava tot sol amb la mare,
a l'hivern, a la vora del foc
d'una antiga casa catalana,
en un poble petit i polsós,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.

I sentia bramar la tempesta,
i els pagesos fugir esverats,
botzinant perquè la tramuntana
els espolsa la closa i el blat,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.

Quan a casa faltava una cosa,
posant-me bufanda i abric,
me n'anava corrents a buscar-la
i tornava content i arraulit,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.

Quan estava tot sol a la cambra
i sentia els arbres cruixir
i la gent que passava esverada,
m'agafava fort al coixí,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.

I els ocells dormien a les branques
i ja es veia el cel clarejant,
m'amagava darrera d'un arbre
i ho mirava tot, somniant,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.

Lluís LLach
Anna Martin Mayench serà la primera dona que comandarà el cos dels Bombers de la Generalitat.
substituirà Joan Rovira i serà la nova subdirectora general operativa del cos de Bombers de la Generalitat. Per primera vegada una dona comandarà un cos que compta amb un percentatge baixíssim d'aquest sexe. Anna Martín Mayench té 46 anys i és cap del servei de prevenció. És arquitecte de formació i va aprovar les oposicions d'inspectora l'any 1994. Des de llavors, sempre ha estat desenvolupant tasques de cap de guàrdia i de comandament. Per ser nomenat subdirector del cos dels Bombers cal ser inspector i el cos compta amb poc més d'una vintena d'integrants amb aquesta graduació.
Extret de
Avui al facebook una amiga de quan anava a l'insti. a Tremp m'ha sorprés amb aquest vídeo, espero que us agradi.
Realment diu molt!!
Ah!! gràcies Rosa Mari

DE PARAR I DESPARAR LA TAULA

Amor, saps?, tot avui, la meva porta

frisant per fer-te pas s'obria sola.

S'han omplert de viandes plats i taula.

Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.

El julivert s'ha refet. (El rellotge

toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa



avui no sembla la mateixa casa.

Creix l'orenga i s'enfila per la porta.

La fruita accepta el repte del rellotge.

(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)

A l'aigüera vessunya un somni d'aigua

i plou desig a raig sobre la taula.



Amor…(Les set: no véns. Sota la taula

s'amaguen els neguits: Fora de casa

la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua

acaronant rajoles! Pany i porta

com floriran quan tu arribis! Sola-

ment vull que calli aquest rellotge.



Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge

que amb minuts i segons paro la taula.

Toco les vuit i, del cap a la sola

de la sabata, sento que la casa

ja no sé si és meva. Per la porta

fuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua.



Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua

gebrada a les agulles del rellotge.

Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.

Per encobrir neguits ja no tinc taula.

Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.

Puja el desig i clivella la casa.



Per les escletxes, veus?, fujo de casa,

raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.

(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)

La fruita perd l'aposta amb el rellotge

i la tardor fa el ple damunt la taula.

Res no troba sortida per cap porta.



La nit truca a la porta i ve ben sola:

Desparo taula i nego dins de l'aigua

desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.


Maria-Mercè Marçal
Avui 8 de març hem de recordar aquelles dones que van fer el primer pas endavant per totes nosaltres. Avui dia del color lila. Avui
""DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA""




Detecten el gen culpable de la resistència al tractament en un tipus de càncer de mama.

Investigadors de l'Institut d'Oncologia de l'hospital de la Vall d'Hebron han identificat el gen responsable de la resistència al tractament del càncer de mama més agressiu: el subtipus HER2 positiu. La troballa és el resultat d'un estudi liderat pel doctor Josep Baselga, que s'ha dut a terme en col·laboració amb el Massachusetts General Hospital de Boston. Els resultats podrien traduir-se en tractaments més eficaços i capaços d'evitar que les pacients amb aquest subtipus de càncer -l'HER2 positiu- desenvolupin resistència als tractaments actuals.
Aquest gen explicaria perquè un terç de les dones amb aquest tipus de càncer de mama presenten resistència al tractament amb trastuzumab, el fàrmac més estudiat i usat en la pràctica clínica contra aquest tipus de tumors. Aquest descobriment obre ara una via per buscar algun inhibidor o bloquejador d'aquest gen i fer tractaments més eficaços contra la malaltia.

Extret de www.3cat24.cat

World Press Photo, fundada el 1955, és una organització independent sense ànim de lucre amb seu a Amsterdam (Paisos Baixos), coneguda per organitzar el més gran i prestigiós concurs anual de fotografia de premsa.

Aquest any la periodista sud-africana Jodi Bibier, ha obtingut el World Press Photo
per la seva fotografia d'Aisha Bibi, una jove dona afgana a qui li van ser amputades les orelles i el nas per no obeir el seu marit, que la tenia en condicions d'esclavitud. La fotografia també ha obtingut el màxim reconeixement en la categoria de retrat.


Aisha Bibi, una dona de 18 anys, de la província d'Oruzgan, a l'Afganistan, va fugir de la casa del seu marit a la casa de la seva família, queixant-se del tracte violent rebut. Els talibans van arribar una nit, exigint que Bibi fora ajusticiada. Poc després, un comandant talibà va pronunciar el seu veredicte, i mentre el seu cunyat la agafava, el marit li va tallar les orelles i el nas. Aisha va ser abandonada, però més tard va ser rescatada per cooperants i militars nord-americans. Després d'un temps en un refugi per a dones a Kabul, va ser portada a Estats Units, on va ser tractada de les seves ferides i sotmesa a cirurgia reconstructiva. Aisha Bibi viu avui als EUA .
Extret de wikipedia i El Pais i per saber-me més
El 6 de febrer: Dia Internacional contra la mutilació femenina.


La clitoridectomia consisteix en l'extirpació o ablació del clítoris amb medis quirúrgics rudimentaris o no, normalment acompanyada de la mutilació de part dels genitals externs femenins a fi d'evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on s'hi practica. A alguns països es fa de manera sistemàtica i rutinària, mentre que a d'altres es justifica amb fins mèdics que tercers països no consideren provats ni inevitables.
Per saber-ne més