ASSOCIACIÓ LES DONES DE LA VALL DE BOÍ

Fa dies que me algú me la va fer arribar i la tenia pendent de penjar

SOLO PARA MUJERES FENOMENALES

Siempre ten presente que la piel se arruga
El pelo se vuelve blanco
Los días se convierten en años
Pero lo importante no cambia
Tu fuerza y tu convicción no tienen edad
Tu espíritu es el plumero de cualquier tela de araña
Detrás de cada línea de llegada hay una de partida
Detrás de cada logro hay un desafió

Mientras estés viva siente viva
Si extrañas lo que hacías vuelve a hacerlo
No vivas de fotos amarillas…

Sigue aunque todos esperen que abandones
No dejes que se oxide el hierro que hay en ti
Haz que en vez de lástima te tengan respeto
Cuando por los años no puedas correr, trota,
Cuando no puedas trotar camina
Cuando no puedas caminar usa el bastón
¡¡¡Pero nunca te detengas!!!

MADRE TERESA DE CALCUTA

La bona amiga Elena m'ha enviat uns quants suggeriments per a celebrar aquest dia tant important per a tots els catalans, n'he triat un per a desitjar-vos un BON DIA DE SANT JORDI A TOTS. , un dia d'amor i cultura.

Joan Maragall: "Nausica"

DE PARAR I DESPARAR LA TAULA

Amor, saps?, tot avui, la meva porta

frisant per fer-te pas s'obria sola.

S'han omplert de viandes plats i taula.

Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.

El julivert s'ha refet. (El rellotge

toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa



avui no sembla la mateixa casa.

Creix l'orenga i s'enfila per la porta.

La fruita accepta el repte del rellotge.

(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)

A l'aigüera vessunya un somni d'aigua

i plou desig a raig sobre la taula.



Amor…(Les set: no véns. Sota la taula

s'amaguen els neguits: Fora de casa

la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua

acaronant rajoles! Pany i porta

com floriran quan tu arribis! Sola-

ment vull que calli aquest rellotge.



Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge

que amb minuts i segons paro la taula.

Toco les vuit i, del cap a la sola

de la sabata, sento que la casa

ja no sé si és meva. Per la porta

fuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua.



Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua

gebrada a les agulles del rellotge.

Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.

Per encobrir neguits ja no tinc taula.

Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.

Puja el desig i clivella la casa.



Per les escletxes, veus?, fujo de casa,

raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.

(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)

La fruita perd l'aposta amb el rellotge

i la tardor fa el ple damunt la taula.

Res no troba sortida per cap porta.



La nit truca a la porta i ve ben sola:

Desparo taula i nego dins de l'aigua

desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.


Maria-Mercè Marçal

No busquis quan no hi hagi respostes que puguin donar-se,

Perquè no les podries viure.

Perquè es tracta precisament de viure-ho tot.

Per tant, viu les preguntes.

Potser després, algun dia més o menys llunyà,

Sense adonar-te'n

Aconsegueixis viure la resposta.

Rainer Mª Rilke

Avui m'han enviat aquest adjunt que vull compartir amb vosaltres.
Gràcies Guillem

PIRINENQUES de JOAN MARAGALL I GORINA
A dalt del Pirineu
les flors són esblaimades,
les flors són d'un blau clar,
blavoses o morades:
són tristes dels alts monts
les crestes emboirades,
i tristos els ramats
estesos per les prades,
i la del dret pastor
figura solitària.
El sol esblanqueït
no treu color ni escalfa;
el bosc mesquí i llenyós,
i l'herba curta i clara:
pedrosos i grisencs
els cims de les muntanyes,
tots ditejats de neu
d'eternes clapes blanques,
i fumejant arreu
la boira corre i passa.
Al tard, de dins les valls
la boira va aixecant-se,
i amb ella emmantellant
se va solemnement l'alta muntanya.

"Mai no seré prou vella ni prou covarda com per no tornar a començar de cap i de nou i amb les mans buides"
MARIA AURÈLIA CAPMANY.Novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina, activista cultural, feminista i política.

Una vegada més i amb la vostra col·laboració, penjo aquí un escrit que m'heu fet arribar. Gràcies

Mama es....

* Mamá es esa señora con bigote y trencitas en los pelos de las piernas que jura que en cuanto tenga un huequito, sólo uno, se depila.
* Mamá es esa señora que lleva en el bolso un pañuelo con mis mocos, un paquete de toallitas, un chupete y un pañal de emergencia.
* Mamá es ese cohete tan rápido que va por casa disparado y que está en todas partes al mismo tiempo.
* Mamá es esa malabarista que pone lavadoras con el abrigo puesto mientras le abre la puerta al gato con la otra, sosteniendo el correo con la barbilla y apartándome del cubo de basura con el pie.
* Mamá es esa maga que puede hacer desaparecer lágrimas con un beso.
* Mamá es esa forzuda capaz de coger en un solo brazo mis 15 kilos mientras con el otro entra el carro lleno de compra.
* Mamá es esa campeona de atletismo capaz de llegar en décimas de segundo de 0 a 100 para evitar que me descuerne por las escaleras.
* Mamá es esa heroína que vence siempre a mis pesadillas con una caricia.
* Mamá es esa señora con el pelo de dos colores, que dice que en cuanto tenga otro huequito, sólo otro, va a la “pelu”.
* Mamá es ese cuenta cuentos que lee e inventa las historias más divertidas sólo para mí.
* Mamá es esa cheff que es capaz de hacerme una cena riquísima con dos tonterías que quedaban en la nevera porque se le olvidó comprar, aunque se quede ella sin cena.
* Mamá es ese médico que sabe con sólo mirarme si tengo fiebre, cuánta, y lo que tiene que hacer.
* Mamá es esa economista capaz de ponerse la ropa de hace cientos de años para que yo vaya bien guapo.
* Mamá es esa cantante que todas las noches canta la canción más dulce mientras me acuna un ratito.
* Mamá es esa payasa que hace que me tronche de risa con solo mover la cara.
* Mamá es esa sonámbula que puede levantarse dormida a las 4 de la mañana, mirar si me he hecho pis, cambiarme el pañal, darme jarabe para la tos, un poco de agua, ponerme el chupete, todo a oscuras y sin despertarse.




¿La ves? Es aquélla, la más guapa, la que sonríe.
Si alguna sap qui ho ha escrit: ho posaré

He trobat aquesta frase de Freud que m'ha semblat interessant. No és que m'agradi tot el que va dir aquest senyor, però aquest pensament el trobo encertat, fa pensar.

"Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos".
Sigmund Freud
1856 - 1939, neuròleg, psiquiatra i psicoanalista austríac

Continuaré amb els reculls de “paraules de dona”.
Estic llegint “El cant de la joventut” de la Montserrat Roig i hi he trobat aquest trosset , i d’altres, que realment m’han tocat molt endins.

LA DIVISIÓ

- Odio aquest paisatge.
S’estirà damunt la tofa de fulles seques i mirà cap al cel, però no trobà el cel, sinó menudes clapes de llum clara per on s’esquitllaven, escadussers, els raigs de sol.

Les branques dels arbres es gronxaven dolçament tot estirant-se cap amunt, buscant un alè d’escalfor. De tant en tant, li arribava el cant profund d’un rossinyol i un suau aleteig.
- Una altra mena de vida

El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s’atura i no sent res, i està perdut.

- Ara hauria de pensar que també m’agradaria perdre’m. Que no em trobessin, enfonsada dins el fullatge, convertida en formiga.

Intentaré d'anar posant paraules de dones, crec que n'hi ha de prou interessants, diria que de vegades sorprenents.
Començaré amb Golda Meir (1898-1978) va ser primera ministra d’Israel des de 1969 a 1974.


“Si les dones són millors que els homes, no ho sé. Sí que sé que pitjors, sens dubte no ho són”