Continuaré amb els reculls de “paraules de dona”.
Estic llegint “El cant de la joventut” de la Montserrat Roig i hi he trobat aquest trosset , i d’altres, que realment m’han tocat molt endins.

LA DIVISIÓ

- Odio aquest paisatge.
S’estirà damunt la tofa de fulles seques i mirà cap al cel, però no trobà el cel, sinó menudes clapes de llum clara per on s’esquitllaven, escadussers, els raigs de sol.

Les branques dels arbres es gronxaven dolçament tot estirant-se cap amunt, buscant un alè d’escalfor. De tant en tant, li arribava el cant profund d’un rossinyol i un suau aleteig.
- Una altra mena de vida

El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s’atura i no sent res, i està perdut.


- Ara hauria de pensar que també m’agradaria perdre’m. Que no em trobessin, enfonsada dins el fullatge, convertida en formiga.
Els primers brots de casa meua


Ja ens ha arribat la primavera, i no només als grans magatzems. Llàstima que també tenim les al•lèrgies, que aquest any diuen que seran “malaïtes”. El sol ja escalfa i tot plegat, deu de ser el que fa alterar la sang? ... D’una manera ho una altra a disfrutar-la.





PRIMAVERA de Miquel Martí i Pol del seu llibre "El Poble"
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.



Estem organitzant un curset de ball, per a que així a les festes Majors dels pobles ja no hi hagi manera d’avorrir-se...tots a ballar.
Intentaré d'anar posant paraules de dones, crec que n'hi ha de prou interessants, diria que de vegades sorprenents.
Començaré amb Golda Meir (1898-1978) va ser primera ministra d’Israel des de 1969 a 1974.


“Si les dones són millors que els homes, no ho sé. Sí que sé que pitjors, sens dubte no ho són”

El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, a engegat el programa de Seguretat contra la violència masclista.
La campanya pretén informar tota la població que la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra té entre les seves prioritats la lluita contra la violència masclista
Per tal de commemorar el Dia Internacional de les Dones, el proper dia 6 de març a les onze del matí i a la Sala d’actes del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, es farà una lectura de textos d’autores feministes “les dones i la política” i uns parlaments institucionals.

Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.

La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977.

Text extret de la Viquipèdia catalana