Anna Martin Mayench serà la primera dona que comandarà el cos dels Bombers de la Generalitat.
substituirà Joan Rovira i serà la nova subdirectora general operativa del cos de Bombers de la Generalitat. Per primera vegada una dona comandarà un cos que compta amb un percentatge baixíssim d'aquest sexe. Anna Martín Mayench té 46 anys i és cap del servei de prevenció. És arquitecte de formació i va aprovar les oposicions d'inspectora l'any 1994. Des de llavors, sempre ha estat desenvolupant tasques de cap de guàrdia i de comandament. Per ser nomenat subdirector del cos dels Bombers cal ser inspector i el cos compta amb poc més d'una vintena d'integrants amb aquesta graduació.
Extret de
La bona amiga Elena m'ha enviat uns quants suggeriments per a celebrar aquest dia tant important per a tots els catalans, n'he triat un per a desitjar-vos un BON DIA DE SANT JORDI A TOTS. , un dia d'amor i cultura.

Joan Maragall: "Nausica"


Per a celebrar que hem entrat a la primavera us hem preparat una tarda de relax, per a tornar a trobar-nos i passar-ho bé.
Avui al facebook una amiga de quan anava a l'insti. a Tremp m'ha sorprés amb aquest vídeo, espero que us agradi.
Realment diu molt!!
Ah!! gràcies Rosa Mari

DE PARAR I DESPARAR LA TAULA

Amor, saps?, tot avui, la meva porta

frisant per fer-te pas s'obria sola.

S'han omplert de viandes plats i taula.

Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.

El julivert s'ha refet. (El rellotge

toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa



avui no sembla la mateixa casa.

Creix l'orenga i s'enfila per la porta.

La fruita accepta el repte del rellotge.

(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)

A l'aigüera vessunya un somni d'aigua

i plou desig a raig sobre la taula.



Amor…(Les set: no véns. Sota la taula

s'amaguen els neguits: Fora de casa

la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua

acaronant rajoles! Pany i porta

com floriran quan tu arribis! Sola-

ment vull que calli aquest rellotge.



Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge

que amb minuts i segons paro la taula.

Toco les vuit i, del cap a la sola

de la sabata, sento que la casa

ja no sé si és meva. Per la porta

fuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua.



Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua

gebrada a les agulles del rellotge.

Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.

Per encobrir neguits ja no tinc taula.

Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.

Puja el desig i clivella la casa.



Per les escletxes, veus?, fujo de casa,

raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.

(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)

La fruita perd l'aposta amb el rellotge

i la tardor fa el ple damunt la taula.

Res no troba sortida per cap porta.



La nit truca a la porta i ve ben sola:

Desparo taula i nego dins de l'aigua

desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.


Maria-Mercè Marçal


Sagrada Família. Porta de la Passió


Escoltant atentament la guia davant la porta del Naixement

Teatre Nacional de Catalunya. Després de veure "Pedra de Tartera"

Avui 8 de març hem de recordar aquelles dones que van fer el primer pas endavant per totes nosaltres. Avui dia del color lila. Avui
""DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA""