Avui al facebook una amiga de quan anava a l'insti. a Tremp m'ha sorprés amb aquest vídeo, espero que us agradi.
Realment diu molt!!
Ah!! gràcies Rosa Mari
Realment diu molt!!
Ah!! gràcies Rosa Mari
DE PARAR I DESPARAR LA TAULA
Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas s'obria sola.
S'han omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.
El julivert s'ha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa
avui no sembla la mateixa casa.
Creix l'orenga i s'enfila per la porta.
La fruita accepta el repte del rellotge.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
A l'aigüera vessunya un somni d'aigua
i plou desig a raig sobre la taula.
Amor…(Les set: no véns. Sota la taula
s'amaguen els neguits: Fora de casa
la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.
Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua.
Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.
Per encobrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.
Puja el desig i clivella la casa.
Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.
(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)
La fruita perd l'aposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
Res no troba sortida per cap porta.
La nit truca a la porta i ve ben sola:
Desparo taula i nego dins de l'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.
Maria-Mercè Marçal
Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas s'obria sola.
S'han omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.
El julivert s'ha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa
avui no sembla la mateixa casa.
Creix l'orenga i s'enfila per la porta.
La fruita accepta el repte del rellotge.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
A l'aigüera vessunya un somni d'aigua
i plou desig a raig sobre la taula.
Amor…(Les set: no véns. Sota la taula
s'amaguen els neguits: Fora de casa
la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.
Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua.
Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.
Per encobrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.
Puja el desig i clivella la casa.
Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.
(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)
La fruita perd l'aposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
Res no troba sortida per cap porta.
La nit truca a la porta i ve ben sola:
Desparo taula i nego dins de l'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.
Maria-Mercè Marçal
Sagrada Família. Porta de la Passió
Escoltant atentament la guia davant la porta del Naixement
Teatre Nacional de Catalunya. Després de veure "Pedra de Tartera"
Avui 8 de març hem de recordar aquelles dones que van fer el primer pas endavant per totes nosaltres. Avui dia del color lila. Avui
""DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA""
""DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA""
Aquest és el primer any que volem celebrar aquest dia i per això hem pensat en fer un sopar.
Qui s'hi apunta?
Detecten el gen culpable de la resistència al tractament en un tipus de càncer de mama.
Investigadors de l'Institut d'Oncologia de l'hospital de la Vall d'Hebron han identificat el gen responsable de la resistència al tractament del càncer de mama més agressiu: el subtipus HER2 positiu. La troballa és el resultat d'un estudi liderat pel doctor Josep Baselga, que s'ha dut a terme en col·laboració amb el Massachusetts General Hospital de Boston. Els resultats podrien traduir-se en tractaments més eficaços i capaços d'evitar que les pacients amb aquest subtipus de càncer -l'HER2 positiu- desenvolupin resistència als tractaments actuals.
Aquest gen explicaria perquè un terç de les dones amb aquest tipus de càncer de mama presenten resistència al tractament amb trastuzumab, el fàrmac més estudiat i usat en la pràctica clínica contra aquest tipus de tumors. Aquest descobriment obre ara una via per buscar algun inhibidor o bloquejador d'aquest gen i fer tractaments més eficaços contra la malaltia.
Extret de www.3cat24.cat
Investigadors de l'Institut d'Oncologia de l'hospital de la Vall d'Hebron han identificat el gen responsable de la resistència al tractament del càncer de mama més agressiu: el subtipus HER2 positiu. La troballa és el resultat d'un estudi liderat pel doctor Josep Baselga, que s'ha dut a terme en col·laboració amb el Massachusetts General Hospital de Boston. Els resultats podrien traduir-se en tractaments més eficaços i capaços d'evitar que les pacients amb aquest subtipus de càncer -l'HER2 positiu- desenvolupin resistència als tractaments actuals.
Aquest gen explicaria perquè un terç de les dones amb aquest tipus de càncer de mama presenten resistència al tractament amb trastuzumab, el fàrmac més estudiat i usat en la pràctica clínica contra aquest tipus de tumors. Aquest descobriment obre ara una via per buscar algun inhibidor o bloquejador d'aquest gen i fer tractaments més eficaços contra la malaltia.
Extret de www.3cat24.cat
Argument de Pedra de tartera
Pedra de tartera ens explica en primera persona la vida d'una dona, Conxa, que, ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista. Ambientada al Pallars, i en el període històric que va des de començaments de segle fins als anys seixanta, la vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics (l'adveniment de la República, la Guerra Civil, els primers anys del franquisme) d'una banda i, en un altre pla, per les característiques pròpies del seu entorn (la pobresa de la família, el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles, la dependència envers els oncles, després del marit i després dels fills).
Extret de
Obra parlada en pallarés, de la trempolina Maria Barbal
